ex 1
l'humus es una mescla de excrements de cucs i terra tova.
ex 2
es el tipus de agricultura on es fan servir cucs
ex 3
La descomposició per mitja de cucs es un procés de descomposició natural, similar al compostatge, en el qual el material orgànic, a més de ser atacat pels microorganismes (fongs, bactèries, actinomicets, rents, etc) existents en el medi natural, també ho és pel complex sistema digestiu del cuc. D’esta forma s’obté un adob natural d’excel·lent qualitat molt usat en agricultura.
ex 4
les restes orgàniques procedents de diferents llocs (restes de poda, peles de fruites i herba segada etc... .
ex 5.
Que reciclem la matèria orgànica que produïm a casa nostra i així evitem gastar i tirar a la terra productes químics que porten els adobs
ex 6
Jo no hi he pensat, però el meu pare si que en parla. En vol construir un a un petit bancal que tenim a Xerta ( a prop de Tortosa), per aprofitar les restes de poda dels tarongers i llimoners, i també les herbes i fruita podrida que es genera. Te intenció de construir-lo amb fusta tractada.
ex 7
Per començar hauriem de preparar un lloc tipus compostador per començar a tirar tota la materia orgànica que es genera a l'institut ( restes del menjador, herba segada, fulles seques i algun o que atre animal mort). Aquí es on hauriem de portar uns quants cucs d'un altre lloc perquè es comencessin a reproduir.
Una vegada aconseguit aixó ja podrem fer el mateix procés però més a l'engròs, per poder descomposar quantitats més grosses de materia orgànica i fer compost, que el podem aprofitar si volem per fer un hort.
dimecres, 14 de març del 2012
dimarts, 13 de març del 2012
el gat i el cuc de terra
ex 1
els gossos es protegeixen mossegant o bordant. Perquè poden ser agressius e inclus atacar a qui el persegueix.
ex 2
les habilitats que pot veure de nit i que sempre cau dret i que te unes urpes com agulles.
ex 3
les febleses simplement el aigua
ex 5
que un te la pupila rodona i l'altre en forma de diamant
ex 5
perque ell es un feli i nosaltres no
ex 6
caçar ratolins i ser carinyos
ex 7
jo els gossos perque no embruten tant.
el cuc de terra
El cuc està classificat en el regne animal com Anèl·lid terrestre de la Classe Oligoquets. Viu en ambients humits, defuig la llum i es nodreix de restes orgàniques vegetals i animals en descomposició, sent un excel·lent recuperador.
Avui es coneixen aproximadament 8.000 espècies de cucs, però només 3.500 han estat estudiades i classificades.
Encara que en principi pot utilitzar-se qualsevol cuc terrestre, l'animal recomanat en el Vermicompostatge, és la llombriu vermella californiana o Eisenia foetida. Les raons en que es basa l’elecció concreta d'aquesta espècie són:
• La seva llarga vida, viu aproximadament 16 anys.
• Encara que és hermafrodita i no pot autofecundar-se, és molt prolífica
• És molt voraç, cada individu ingereix diàriament una quantitat dematèria orgànica equivalent al seu propi pes (al voltant de 1 gram en individus adults)
• Les seves femtes, el vermicompost, constitueixen el 60% de la seva ingesta diària i un producte d'elevada qualitat
DESCRIPCIÓ I MITJÀ DE VIDA
El cuc vermell viu normalment en climes temperats. La seva temperatura corporal oscil·la entre els 19-20ºC. És de color vermell fosc, i el seu cos està “metameritzat”, és a dir, dividit en anells o metàmers, que són apreciables a primera vista. La seva mida és d’entre 8-10 cm de longitud, i uns 3-5 mm de diàmetre.
En el cuc de terra, l'aparell respiratori és molt primitiu, i l'intercanvi d'oxigen es realitza a través de la paret del cos.
El sistema circulatori, nerviós i excretor està també metameritzat, és a dir, repartit en els distints anells. Així, en cada anell es troben 5 parells de cors i un parell de ronyons.
Per a menjar, el cuc xucla el menjar a través de la seva boca, denominada probòscide. Quan arriba a l'estómac, unes glàndules especials s'encarreguen de segregar carbonat càlcic, que neutralitza els àcids presents en el menjar ingerit.
El sistema muscular està molt desenvolupat, tant en sentit longitudinal com en sentit circular, el que permet a l'animal efectuar qualsevol tipus de moviment.
El cuc avança arrossegant-se sobre el terreny, utilitzant uns anells especials, que són capaços de “clavar-se” en el terreny. Per a avançar, el cuc fixa els anells anteriors en el terreny, encongeix la resta del cos cap a la part anterior (cap a la boca), fixa llavors els anells posteriors, allibera els anells anteriors i, empenyent amb la part posterior del cos la part anterior, inicia el moviment d'avanç. En aquesta fase és quan obre la boca i xucla el menjar, el qual, després de travessar tot l'aparell digestiu, és expulsat per l'anus, que es troba en la part terminal del cuc.
Els raig O.V. maten els cucs en pocs minuts, per aquesta raó, els cucs de terra són fotòfobs. Posseeixen unes cèl·lules especials col·locades al llarg del seu cos, que els avisen de la presència de llum i els permeten fugir en direcció contrària.
Cada llombriu està dotada d'un aparell genital masculí i d'un aparell genital femení. El primer està a la part anterior, molt a prop de la boca, i el femení, en posició un poc més posterior.
La còpula s'efectua cada 7-10 dies. En fase d'acoblament, dos cucs giren en sentit oposat l'un de l'altre, de manera que poden contactar l'aparell genital masculí d'un amb el femení de l'altre. D'aquesta manera reben l'esperma i el retenen fins a la fecundació.
La fecundació s'efectua a través del clitel, un anell més ample i de color blanc situat a la part anterior del cuc, present en totes les llombrius adultes. Les glàndules del clitel produeixen una càpsula, anomenada espermatòfor, de color groc verdós i uns 3-4 mm de grandària, en forma de pera.
Després de 14-21 dies d'incubació, segons les condicions ambientals, emergeixen de la càpsula, que ha adquirit ja un color més fosc, entre 2 i 21 cucs de color blanc i aproximadament 1 mm de longitud.
Des del mateix moment del seu naixement, les llombrius són autosuficients: mengen soles i només necessiten que el substrat sigui prou humit i tendre per a la seva petita boca.
Als 15 dies, els cucs amiden ja entre 12-15 mm i presenten un color rosa pàl·lid. Als 90 dies el cuc és ja de color vermell fosc, i presenta clitel, el que indica que és sexualment madura; la seva longitud és d'uns 3 cm. Als 7 mesos, té ja la seva grandària definitiva, uns 8-10 cm, i un pes de 1 gram. Continuarà així fins la seva mort, aproximadament als 16 anys d'edat.
Depenent de les condicions ambientals i l'alimentació, una parella de cucs pot arribar a produir fins a 3000 individus anualment, és a dir, duplicaran la seva població cada 3-4 mesos.
ex 2
la fortaleza es que si el talles en dos el cuc no es mor i l'altre que pot menjar qualsevol cosa.
ex 3
produeix humus que fertilitza la terra.
ex 4
l'estomac amb els àcids
ex 5
els gossos es protegeixen mossegant o bordant. Perquè poden ser agressius e inclus atacar a qui el persegueix.
ex 2
les habilitats que pot veure de nit i que sempre cau dret i que te unes urpes com agulles.
ex 3
les febleses simplement el aigua
ex 5
ex 5
perque ell es un feli i nosaltres no
ex 6
caçar ratolins i ser carinyos
ex 7
jo els gossos perque no embruten tant.
el cuc de terra
El cuc està classificat en el regne animal com Anèl·lid terrestre de la Classe Oligoquets. Viu en ambients humits, defuig la llum i es nodreix de restes orgàniques vegetals i animals en descomposició, sent un excel·lent recuperador.
Avui es coneixen aproximadament 8.000 espècies de cucs, però només 3.500 han estat estudiades i classificades.
Encara que en principi pot utilitzar-se qualsevol cuc terrestre, l'animal recomanat en el Vermicompostatge, és la llombriu vermella californiana o Eisenia foetida. Les raons en que es basa l’elecció concreta d'aquesta espècie són:
• La seva llarga vida, viu aproximadament 16 anys.
• Encara que és hermafrodita i no pot autofecundar-se, és molt prolífica
• És molt voraç, cada individu ingereix diàriament una quantitat dematèria orgànica equivalent al seu propi pes (al voltant de 1 gram en individus adults)
• Les seves femtes, el vermicompost, constitueixen el 60% de la seva ingesta diària i un producte d'elevada qualitat
DESCRIPCIÓ I MITJÀ DE VIDA
El cuc vermell viu normalment en climes temperats. La seva temperatura corporal oscil·la entre els 19-20ºC. És de color vermell fosc, i el seu cos està “metameritzat”, és a dir, dividit en anells o metàmers, que són apreciables a primera vista. La seva mida és d’entre 8-10 cm de longitud, i uns 3-5 mm de diàmetre.
En el cuc de terra, l'aparell respiratori és molt primitiu, i l'intercanvi d'oxigen es realitza a través de la paret del cos.
El sistema circulatori, nerviós i excretor està també metameritzat, és a dir, repartit en els distints anells. Així, en cada anell es troben 5 parells de cors i un parell de ronyons.
Per a menjar, el cuc xucla el menjar a través de la seva boca, denominada probòscide. Quan arriba a l'estómac, unes glàndules especials s'encarreguen de segregar carbonat càlcic, que neutralitza els àcids presents en el menjar ingerit.
El sistema muscular està molt desenvolupat, tant en sentit longitudinal com en sentit circular, el que permet a l'animal efectuar qualsevol tipus de moviment.
El cuc avança arrossegant-se sobre el terreny, utilitzant uns anells especials, que són capaços de “clavar-se” en el terreny. Per a avançar, el cuc fixa els anells anteriors en el terreny, encongeix la resta del cos cap a la part anterior (cap a la boca), fixa llavors els anells posteriors, allibera els anells anteriors i, empenyent amb la part posterior del cos la part anterior, inicia el moviment d'avanç. En aquesta fase és quan obre la boca i xucla el menjar, el qual, després de travessar tot l'aparell digestiu, és expulsat per l'anus, que es troba en la part terminal del cuc.
Els raig O.V. maten els cucs en pocs minuts, per aquesta raó, els cucs de terra són fotòfobs. Posseeixen unes cèl·lules especials col·locades al llarg del seu cos, que els avisen de la presència de llum i els permeten fugir en direcció contrària.
Cada llombriu està dotada d'un aparell genital masculí i d'un aparell genital femení. El primer està a la part anterior, molt a prop de la boca, i el femení, en posició un poc més posterior.
La còpula s'efectua cada 7-10 dies. En fase d'acoblament, dos cucs giren en sentit oposat l'un de l'altre, de manera que poden contactar l'aparell genital masculí d'un amb el femení de l'altre. D'aquesta manera reben l'esperma i el retenen fins a la fecundació.
La fecundació s'efectua a través del clitel, un anell més ample i de color blanc situat a la part anterior del cuc, present en totes les llombrius adultes. Les glàndules del clitel produeixen una càpsula, anomenada espermatòfor, de color groc verdós i uns 3-4 mm de grandària, en forma de pera.
Després de 14-21 dies d'incubació, segons les condicions ambientals, emergeixen de la càpsula, que ha adquirit ja un color més fosc, entre 2 i 21 cucs de color blanc i aproximadament 1 mm de longitud.
Des del mateix moment del seu naixement, les llombrius són autosuficients: mengen soles i només necessiten que el substrat sigui prou humit i tendre per a la seva petita boca.
Als 15 dies, els cucs amiden ja entre 12-15 mm i presenten un color rosa pàl·lid. Als 90 dies el cuc és ja de color vermell fosc, i presenta clitel, el que indica que és sexualment madura; la seva longitud és d'uns 3 cm. Als 7 mesos, té ja la seva grandària definitiva, uns 8-10 cm, i un pes de 1 gram. Continuarà així fins la seva mort, aproximadament als 16 anys d'edat.
Depenent de les condicions ambientals i l'alimentació, una parella de cucs pot arribar a produir fins a 3000 individus anualment, és a dir, duplicaran la seva població cada 3-4 mesos.
ex 2
la fortaleza es que si el talles en dos el cuc no es mor i l'altre que pot menjar qualsevol cosa.
ex 3
produeix humus que fertilitza la terra.
ex 4
l'estomac amb els àcids
ex 5
diumenge, 4 de març del 2012
superpoders animals
EL GOS
ex 1
Perquè el gos no to faria mai ja que ell depen. I qui ho fa es una persona irresponsable.
Ex 2
Els protegeixen per l'abandonament i tot aixó.
ex 3
els gossos si que tenen una debilitat que sòn els propis cuidadors ja que sense ells no poden fer res perque estan acostumats a viure entre els humans a diferencia de els gats
ex 4
el olfacte, la oida, la vista, etc...
ex 5
no ho crec ja que els humans estan mes concentrat en els caracters i per aixo fem servir el cervell i la vista.
ex 6
.jpg)
si que tin cun gos un draatar
.jpg)
a mi la raza de gos que m'agrada es el husky siberiano ja que se parecen mucho a los lobos
.jpg)
una de la experiencias que me gustaron mas fueron la cazeria de golles am el meu pare.
ex 1
Perquè el gos no to faria mai ja que ell depen. I qui ho fa es una persona irresponsable.
Ex 2
Els protegeixen per l'abandonament i tot aixó.
ex 3
els gossos si que tenen una debilitat que sòn els propis cuidadors ja que sense ells no poden fer res perque estan acostumats a viure entre els humans a diferencia de els gats
ex 4
el olfacte, la oida, la vista, etc...
ex 5
no ho crec ja que els humans estan mes concentrat en els caracters i per aixo fem servir el cervell i la vista.
ex 6
si que tin cun gos un draatar
a mi la raza de gos que m'agrada es el husky siberiano ja que se parecen mucho a los lobos
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)